lunes, 29 de junio de 2015

LES XIQUETES AMB "DOÑA MARÍA"

Les xiquetes de l'escola amb "Doña María". Dècada 1910-1920
(Cedent Asociación de Amas de Casa "La Purísima")
Entre altres: Humilde, Antonia la de Ramos i Milagros Trilles Bonet.

CURS ESCOLAR 1950-51

Antonia Benet Batalla (cedent) amb 7 anys y la seua germana Lidón Benet Batalla amb 10 anys, a la escola de Sant Joan de Moró, curs 1950-51 (Cedent Antonia Benet Batalla)

miércoles, 24 de junio de 2015

DESPRÉS D'HAVER CAÇAT CONILLS

José Pallarés Renau (avi de la cedent) el 30 de setembre de1956 després d'haver caçat conills
(Cedent María Dolores Pallarés Vicente)

TRES AMIGUES EN SANT MIQUEL

El día de la festa de Sant Miquel al costat d'una caseta feta de pedra: Juana Ibáñez Lliberós (dona del cedent), Mª Carmen Rubio i baix Concha Ferrer. Cap a l'any 1965 (Cedent Manuel Pallarés Torner)

lunes, 22 de junio de 2015

FOTO DE BODA

Foto de boda de Pilar Renau i Francisco Renau, sogres de la cedent. (Cedent Mari Carmen Pla Bou)

EIXINT A COLL DE L'ARENA


L'Inclusero eixint a coll de l'arena, després de la correguda durant les festes de Sant Joan de Moró de l'any 1967, en la plaça Juan Renau (Cedent Asociación de Amas de casa "La Purísima")
 

viernes, 19 de junio de 2015

jueves, 18 de junio de 2015

miércoles, 17 de junio de 2015

12 COMPONENTS

Foto 12 components. (Cedent Vicente Gil Moliner)
De esquerra a dreta: Ricardo Ibáñez, Vicente Beltrán, José Llansola, Antonio Albert, José Andreu, Vicente Llansola, Juan Llansola, Ramón Benet, Vicente Gil Moliner, Miguel Moratalla i Vicente Gozalbo.

DOBLANDO LA ESQUINA DEL TIEMPO

Targeta de presentació de la mostra fotogràfica DOBLANDO LA ESQUINA DEL TIEMPO.
(Cedent Rosario LLiberós Trilles)
Targeta de presentació de la mostra fotogràfica DOBLANDO LA ESQUINA DEL TIEMPO. 
(Cedent Rosario LLiberós Trilles)
El 19 de juny de 2008 es va inaugurar en l'Ajuntament de Sant Joan de Moró la mostra fotogràfica: "DOBLANDO LA ESQUINA DEL TIEMPO. Fotografia històrica de Sant Joan de Moró."

lunes, 15 de junio de 2015

FESTES DE SANT JOAN DE MORÓ AMB L'INCLUSERO

Festes de Sant Joan de Moró amb l'Inclusero. (Cedent Manuel Pallarés Torner)
En la foto: un dels xiquets de davant és Joaquín Vilarroig, el Xato de Torreblanca, Eliseo Macario. Al mig, junt a l'Inclusero, el jugador de pilota Pepe Alfredo, Vicente Renau, el Taconero, Vicente Pallarés, el Xarelo entre altres.

LES CLAVARIESES DE PASQÜA DE L'ANY 1963

Les clavarieses el día de diumenge de Pasqüa de l'any 1963 amb Mosen Luis Bellés. (Cedent Antonia Benet Batalla)
Apareixen a la foto: María, María, Amparo, Carmen Gozalbo, Mosen Luis Bellés, Elena, Rosario y la cedent Antonia Benet Batalla.

viernes, 12 de junio de 2015

PROCESÓ DE LA PURÍSIMA. CAP A L'ANY 1970

La procesó del día de La Purísima de la Plaça Alcalde Andreu a la Plaça Joan Renau. Cap a l'any 1970. (Cedent María Dolores Pallarés Vicente)
A l'esquerra: Hermenegildo Trilles Peris; darrere Antonio Moreno Abril. A la dreta: el primer Basilio Barberá; el de darrere Miguel Moratalla.

EL GERANEO DE VICENTA

Vicenta Mateu Gauchía, viuda de Ismael Moliner Edo. Fatxada enfront del Bar Bou, carrer Músico Sanchís. (Cedent Sonia Forner Moliner) 
Ens van comptar que aquell geraneo, orgull de la seua propietària i admiració dels que ho contemplaven, va ser destruït durant la remodelació del carrer, provocant un gran disgust a Vicenta, que mai va perdonar que ho feren desaparéixer.

jueves, 11 de junio de 2015

SANT JOAN DE MORÓ I EL CINE. UN RELAT D’ALTRES TEMPS. (Sant Joan de Moró y el cine. Un relato de otros tiempos)

 
Vicente Puchol Porcar amb el projector. (Foto:Rafa Castelló Escrig)
Eren altres temps. La gent solia eixir més al carrer, passetjar, compartir en places i jardins, gaudir de la companyia de la seua família i amistats i, com no, gaudir amb la projecció  d'una pel·lícula d'èxit, protagonitzada per l'actriu o l'actor de moda, o simplement deixar-se atrapar per les trames i paisatges, a fosques, en 35 mil·límetres.
Local del primer cine, carrer Mossén Lluis Bellés
(Foto: Rafa Castelló Escrig)
L'afició va aconseguir que el cine s'assentara en esta xicoteta localitat[1], Vicent Puchol Porcar i son pare, Vicente Puchol Monfort "Reyito" van ser els encarregats dels dos cines amb què va comptar Sant Joan de Moró.
Programa de mà de la pel·licula
Una cubana en España.
 (Font de imatge Internet)

Situat en el carrer Mossén Lluis Bellés en els baixos de la seua vivenda, va ser inaugurat el 1954 amb la pel·lícula "Una cubana en España" dirigida per Luis Bayón Herrera amb Blanquita Amare, Mario Cabré, Marujita Díaz, Tito Lusiardo, Jacinto Sant Emeteri, Mónica Pastrana, José Isbert, Rafael Bardem.
En 1958, i després que la familia Puchol adquirira el solar situat enfront d'este mateix local, on pare i fill construïren amb les seues pròpies mans l'edifici que durant quasi dos dècades portaria el cine al poble, va deixar de funcionar esta primera sala que havia quedat xicoteta.
Cine Herrero. (Foto: CRSignes2015)
Amb entrada pel carrer Lleó XIII, el cine passaria a cridar-se Herrero, fent referència a l'ofici que realment sustentava la familia Puchol, la ferreria. Activitat amb què encara seguixen el seu camí en tercera generació. Tota la familia posava el seu granet d'arena en el negoci: Vicente Puchol, pare, com a acomodador; Vicente, fill, una vegada tret el carnet d'operador de cine, s'encarregava de la projecció i l'esposa d'este feia de taquillera i venedora de llimonades.

Vicente Puchol Porcar.
               (Foto Rafa Castelló) 
"Els besos mai duraven el suficient", segons comentava una jove del poble en un temps en què la censura obligava a tallar-los.


Va sobreviure a la televisió en blanc i negre i a les bromes i gamberrades dels jóvens del poble que van acabar per posar-li malnom al patriarca de la família: "Reyito". Vicente ens ha comptat que son pare, per a evitar que els jóvens armaren rebombori durant les projeccions, els situava separats. "Assenta’t ací, rei" els deia mentres els acomodava. En 1974 va arribar la televisió en color. Un any més tard, en 1975, van haver de tancar a causa de la poca assistència de públic.
Vicente Puchol Porcar.
               (Foto: Rafa Castelló Escrig)
Hui l'edifici està tancat i en venda, molts som els que somiem amb la possibilitat que fora adquirit i recuperara la seua activitat. Activitat comercial hui quasi oblidada, que sorprén a la majoria d'aquells veïns, tant els nascuts en el poble després del seu tancament, com també a aquells del poble provinents d’altres poblacions.
Sí, amics, Sant Joan de Moró va tindre cine, es cridava Cine Herrero i durant quasi un quart de segle va omplir de llum i color els matinés i vetlades de la nostra localitat. Sant Joan de Moró y el cine. Un relato de otros tiempos.
(Foto: Rafa Castelló Escrig)

Agraïment: A Vicente Puchol Porcar per la seua càlida acollida; a Yolanda Martí per la revisió de la traducció al valencià; i a Rafa Castelló Escrig per les fotos que completen esta entrada.
_____________________________________________


Eran otros tiempos. La gente solía salir más a la calle, pasear, compartir en plazas y jardines, disfrutar de la compañía de su familia y amistades y, como no, gozar con la proyección de una película de éxito, protagonizada por la actriz o el actor de moda, o simplemente dejarse atrapar por las tramas y paisajes, a oscuras, en 35 milímetros.
La afición logró que el cine se asentara en esta pequeña localidad[2],  Vicent Puchol Porcar y su padre, Vicente Puchol Monfort “Reyito” fueron los encargados de los dos cines con los que contó Sant Joan de Moró.
Situado en la calle Mossén Lluis Bellés en los bajos de su vivienda, fue Inaugurado el 1954 con la película “Una cubana en España” dirigida por Luis Bayón Herrera con Blanquita Amaro, Mario Cabré, Marujita Díaz, Tito Lusiardo, Jacinto San Emeterio, Mónica Pastrana, José Isbert, Rafael Bardem.  En 1958, y después de que la familia Puchol adquiriera el solar sito frente de este mismo local, donde padre e hijo construyeran con sus propias manos el edificio que durante casi dos décadas traería el cine al pueblo, dejó de funcionar esta primera sala que había quedado pequeña.
Con entrada por la calle León XIII, el cine pasaría a llamarse Herrero, haciendo referencia al oficio que realmente sustentaba a la familia Puchol, la herrería. Actividad con la que aún siguen su andadura en tercera generación. Toda la familia ponía su granito de arena en el negocio: Vicente Puchol, padre, como acomodador; Vicente, hijo, una vez sacado el carnet de operador de cine se encargaba de la proyección y la esposa de éste hacía las veces de taquillera y vendedora de limonadas.
(Foto: Rafa Castelló Escrig)

"Los besos nunca duraban lo suficiente" según comentaba una joven del pueblo en un tiempo en el que la censura obligaba a cortarlos.


Sobrevivió a la televisión en blanco y negro y a las bromas y gamberradas de los jóvenes del pueblo que acabaron por ponerle mote al patriarca de la familia: “Reyito”. Vicente nos ha contado que su padre, para evitar que los jóvenes armaran jaleo durante las proyecciones, los situaba separados. “Siéntate aquí, rey” les decía mientras los acomodaba. En 1974 llegó la televisión en color. Un año más tarde, en 1975, tuvieron que cerrar debido a la poca asistencia de público.
Hoy el edificio está cerrado y en venta, muchos somos los que soñamos con la posibilidad de que fuera adquirido y recuperara su actividad. Actividad comercial hoy casi olvidada, que sorprende a la mayoría de aquellos vecinos, tanto los nacidos en el pueblo después de su cierre, como a los foráneos.
Sí, amigos, Sant Joan de Moró tuvo cine, se llamaba Cine Herrero y durante casi un cuarto de siglo llenó de luz y color los matinés y veladas de nuestra localidad.
 
(Foto: CRSignes2015)

Agradecimiento: A Vicente Puchol Porcar por su cálida acogida; a Yolanda Martí por la revisión de la traducción al valenciano; y a Rafa Castelló Escrig por las fotos que completan esta entrada.


1Abans d'açò ens van comptar que el cine arribava a lloms de mula amb projeccions de les pel·lícules de moda.
[2] Antes de esto nos contaron que el cine llegaba a lomos de mula con proyecciones de las películas de moda. 

miércoles, 10 de junio de 2015

FOTO DE GRUP

Foto de grup. (Cedent Rosario Pallarés Torner)
La de la dreta: Josefa Renau Rubio (tía de la cecent), La de baix del tot: Rosario Barreda, cosina de l'anterior. Dalt de tot: Vicenta Rubio Castellano, mare de les ties de la cedent amb dos amigues. I la del mig, amb monyo blanc, es mare de la besiaia de la cedent.

VESTITS DE TORERO

Agustín Pallarés Andreu (home de la cedent) i Juan Pallarés Barberá vestits de torero. Any 1947. (Cedent Rosario Lliberós Trilles)

martes, 9 de junio de 2015

ANY 1964

Inés Porcar,  Carmen Gozalbo i Antonia Benet Batalla (la cedent). Darrere està Ramon Tomàs (Cedent Antonia Benet Batalla)

LES XIQUETES DE L'ESCOLA

Donya Elisa amb les xiquetes de l'escola. Dècada 1920. (Cedent Asociación de Amas de Casa "La Purísima")
Entre altres xiquetes: Felicidad Trilles Bonet, Rosa la Maca, Milagros Trilles Bonet, Vicentica la de Alfredo i Leonisidia. (Agraída per la informació que m'ha donat Felicidad Trilles, una senyora molt amable)

lunes, 8 de junio de 2015

ROSARIO IBÁÑEZ I RAMÓN PALLARÉS

Els avis de la cedent, Rosario Ibáñez i Ramón Pallarés, el dia de la seua boda. Cap a l'any 1920. (Cedent María Dolores Pallarés Vicente)


DONANT EL PIT. ANY 1936

La dida Marcelina García Bellés, ama de cria de Francisco Renau Renau al morir la mare d'este, donant-li el pit en el pati de la casa de Sant Joan de Moró. Any 1936. (Cedent Asociación de Amas de Casa “La Purísima”)

viernes, 5 de junio de 2015

TREBALLADORS DE LA FÀBRICA DE CAMISES

Treballadors de la fàbrica de camises que hi havia al costat de l'església de Sant Joan de Moró. Entre 1965-1970 en Sant Miquel. (Cedent Manuel Pallarés Torner)
Entre altres: Concha Ferrer, Juanita Ibáñez, Dorita Andreu, MªCarmen Andreu, Emilieta, Maruja, Ana Mari, Amparo, Angelita, Sole, José Gil, Isabel, Maruja i Isabel. 

FRANCISCO RENAU RENAU AL ROTLLO DE L'ALCORA

Francisco Renau Renau amb 5 anys a la Festa del Rotllo de l'Alcora Any 1941-42. (Cedent Asociación de Amas de Casa "La Purísima") 

jueves, 4 de junio de 2015

MARÍA BATALLA ANDREU. ANY 1916


María Batalla Andreu (mare de la cedent) amb 3 anys. Any 1916, (Cedent Antonia Benet Batalla)

CLAVARIESES DE PASQÜA. ANY 1987

Les clavarieses de Pasqüa amb el capellá J. Zarzoso,  l'any 1987. (Cedent María Torner Renau)
D'esquerra a dreta: Manoli, María Eugenia (filla de la cedent), el capellá J. Zarzoso. Inma Cepriá, Ana Lidón, Chelo y Marisa Mundina Porcar.

miércoles, 3 de junio de 2015

martes, 2 de junio de 2015

DAMUNT DE L'AUTOBÚS. ANY 1971

Excursió a Tarragona organitzada per María la Saurina, l'any 1971. (Cedent María Dolores Pallarés Vicente) 
Damunt de l'autobús, es veu dalt del tot a l'esquerra a Eliseo el Pulit, al mig, Eliseo La Torre i el de la dreta, Valero. I les xiques són: Angelita Juan, Vicentica Renau (germana de Valero), Mª Dolores Pallarés (la cedent), Carmen Marzá i Nati Castillo.

RAMÓN DE BOTIFARRA. L'ANY 1965

Ramón Rubio Sebastiá (avi de la cedent), més conegut com Ramón de Botifarra, enmig de l'avinguda del Maestrat, avans carrer Generalíssim, l'any 1965. A la dreta estava la ferreria amb els carros a la porta. (Cedent Carmen Rubio Montañés)

lunes, 1 de junio de 2015

VEÏNS A LA FRESCA: CARRER ELISA MARZÁ

Reunió de veïns a la fresca en la carrer Elisa Marzá. (Cendent Manuel Pallarés Torner)
D'esquerra a dreta: Rosario Gil Andreu, José Gil Gil, Guadalupe Gil, Miguel Gil, Herminia Tena, Juana Lliverós Valls (sogra del cedent) i Arcadio Ibañez Pallarés (sogre del cedent).

JUAN RUBIO TORNER EN MELILLA

Assegut al costat de dos companys del servici militar a Melilla, Juan Rubio Torner. (Cedent Rosario Pallarés Torner)