 |
| Imatge de l'olivera i el seu crida d'auxili,
publicada en el periòdic Mediterráneo en 1988 (Cedent Reis Lliberós) |
A voltes amb la publicació en el blog
del testimoni que Reis Lliberós ens va enviar sobre l'olivera perduda de la
seua família, L'Olivera de Fideli, mon pare, ací teniu la resta de material i
documentació que tan amablement ha compartit amb nosaltres i que, junt amb el
seu testimoni, completa l'homenatge que ella ha volgut rendir-li a son pare al
recordar esta història, el trist final de què va ser l'olivera més gran del
terme de Sant Joan de Moró.
No fa molt descobrim, llegint llibres
sobre la riquesa natural del nostre terme, l'existència de la dita olivera.
Gran va ser la nostra decepció quan vam conéixer la història que ja tots
coneixeu, engolida per la voràgine d'uns anys en què el control d'este
patrimoni estava totalment descuidat. No entraré en polèmiques mediambientals,
però sí que mencionar i remarcar sobre el dany moral i psicològic que la
desaparició dels paratges que rodegen al poble provoca.
Potser no sabrem mai l'abast ni la
quantia del mateix, perquè excepte este conegut cas no hi ha sagaç cap altre
testimoni que parle sobre la destrucció d'arbres: tant oliveres com garroferes
(tan antics com les primeres) , i que suposaren un desfalc del bé patrimonial d'alguna
altra família del poble. No sabrem ni podrem quantificar mai les llàgrimes que
la desaparició d'estos sers vius amb tants drets com nosaltres, inclús més per
la seua longevitat, s'han vessat. Crec que en l'actualitat, no es podria haver
mogut del lloc tan gran i bell regal natural.
Només recordar les estadístiques que
parlen de que a penes un 75% d'estes oliveres mil·lenaris sobreviuen al
trasplantament i d'estos el 90% no superen els 15 anys de vida.
Crec que devem a la naturalesa molt més
del que fem.
CRSignes, Mayo 2016
(Asociación Cultural miNatura Soterrânia)
 |
| (Cedent Reis Lliberós) |
 |
| (Cedent Reis Lliberós) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario