viernes, 27 de mayo de 2016

EXCURSIÓ DE LES CLAVARIESES AL PANTANO DE SITJAR.

Any 1955. Excursió de les clavarieses al pantano de Sitjar
(Cedent María Vicente Pallarés)
De dreta a esquerra: l'home de la cedent, Ramon Pallarés, María Vicente Pallarés, al costat del capella Mosen Lluis, Antonia, Herminia i el nuvi, la de baix Carmen, Juano, el nuvi, Piedad i Vicente, Humilde i Agustín. Fa 61 anys

martes, 24 de mayo de 2016

L’OLIVERA DE FIDELI, MON PARE. (Primera part) Por Reis Lliberós

L'estrena de la pel.lícula d'Iciar Bollaín, El Olivo, m'espenta la memòria cap el record d'una altra olivera estimada i perduda, l'olivera de Fideli, mon pare.
Arrelada a la finca familiar del Carasol, teme de Sant Joan de Moró, a la vora del camí  de Sant Miquel, era l'orgull de la família.
Finca esplèndida, poblada de pins, ametlers i oliveres, estava coronada pel mas on es va criar la meua abuela Carmen. Gràcies a este paratge idil.lic, la meua infància està impregnada de l'olor de la mançanilla i el timó.
L'olivera de Fideli. Mi padre junto a su primo Aniceto
(Cedent Reis Lliberós)

El ràpid creixement de les fàbriques de taulell de la comarca va propiciar, ara fa més de trenta anys, que l'explotació minera Aridos Monterde, que portava un ritme amainat, començara a engolir-se tot el tossal de Sant Miquel, i que nosaltres restarem, impotents, a la fam de les màquines excavadores.
L'olivera de Fideli, catalogada d'interès botànic, amb les seues arrels endinsades a l'argila roja del Carasol, era mutilada, arrancada de la seua llar mil.lenària, i mon pare, com el protagonista de la història d'Iciar Bollain, patia una tristor crònica, instal.lada a l'ànima, que no va poder abandonar mai.
Ens van demanar molts diners per traslladar-la i replantar-la a un altre lloc, i nosaltres que de pessetes mai no anaven sobtats, per això de la poca renda de les faenes del camp, no van poder costejar el seu trasbals. El propietari de la mina, sabedor del valor de l'olivera, se la va emportar al jardí de sa casa.  Van ser convidats a visitar-la i comprovar que no havia mort, que tornava a estendre rames verdes i creixent la borra cada primavera, però mon pare mai no va acceptar la invitació. Em va explicar que sentia una pena molt fonda per haver traït l'herència de la família, per no poder protegir l'arbre estimat de mans forasteres.

Era com perdre les arrels que es nuguen a la terra, pot ser, per esta i altres raons, m’emocione especialment quan de la lletra “i” de “El Olivo”, títol de la pel.lícula, creix una arrel preciosa i forta, i perquè a l'estrena d'una història familiar i coneguda, mon pare ja no està per recordar i compartir emocions, però espere que la seua olivera, allà on arrele, recorde la dedicació i companyia de la família Fideli, festejant la seua presència inesborrable.
Reis Lliberós

lunes, 16 de mayo de 2016

AL MAS DE PERIS

Al Mas de Peris, fa 44 anys  ( Cedent María Vicente Pallarés)
María Vicente Pallarés (la cedent), a la dreta,al costat de l'àvia d'Eliseo Bergés.

viernes, 13 de mayo de 2016

RECOLLINT EL TROFEU DE LES PAELLES

Recollint el trofeu de les paelles a la plaza de l'esglesia.
Any 1991 (Cedent Rosario Pallarés Torner)
D'esquerra a dreta: Maruja María, Maruja Gil, la del trofeu es Rosario Pallarés, Mari Carmen Ferrer, Concha Ferrer i Juanita Ibáñez.

lunes, 9 de mayo de 2016

viernes, 6 de mayo de 2016

miércoles, 4 de mayo de 2016

PRIMERA COMUNIÓ DE Mª DOLORES PALLARÉS VICENTE

Primera comunió de Mª Dolores Pallarés Vicente
(Cedent María Pallarés Vicente)
Mª Dolores Pallarés Vicente a la porta de la casa de Milagros al carrer Music Sanchis junt als seus pares María Vicente Pallarés i Ramon Pallarés Ibáñez

lunes, 2 de mayo de 2016

CONCURS DE PAELLES. ANY 1991

Concurs de Paelles. Any 1991
(Cedent Rosario Pallarés Torner)
A la foto d'esquerra a dreta: Vicente Moliner, la seua dona Concha Ferrer, Juanita Ibáñez, Maruja Gil, Rosario Pallarés, darrere de Maruja está José Rubio i darrere de Rosario Pallarés está José Llansola i davant el xiquet Francisco Pallarés.