L'estrena de la pel.lícula d'Iciar Bollaín, El Olivo,
m'espenta la memòria cap el record d'una altra olivera estimada i perduda,
l'olivera de Fideli, mon pare.
Arrelada a la finca familiar
del Carasol, teme de Sant Joan de Moró, a la vora del camí de Sant Miquel, era l'orgull de la família.
Finca esplèndida, poblada de
pins, ametlers i oliveres, estava coronada pel mas on es va criar la meua abuela Carmen. Gràcies a este paratge
idil.lic, la meua infància està impregnada de l'olor de la mançanilla i el timó.
 |
| L'olivera de Fideli. Mi padre junto a su primo Aniceto (Cedent Reis Lliberós) |
El ràpid creixement de les
fàbriques de taulell de la comarca va propiciar, ara fa més de trenta anys, que
l'explotació minera Aridos Monterde, que portava un ritme amainat,
començara a engolir-se tot el tossal de Sant Miquel, i que nosaltres restarem,
impotents, a la fam de les màquines excavadores.
L'olivera de Fideli, catalogada
d'interès botànic, amb les seues arrels endinsades a l'argila roja del Carasol,
era mutilada, arrancada de la seua llar mil.lenària,
i mon pare, com el protagonista de la història d'Iciar Bollain, patia una
tristor crònica, instal.lada a l'ànima, que no va poder abandonar mai.
Ens van demanar molts diners
per traslladar-la i replantar-la a un altre lloc, i nosaltres que de pessetes
mai no anaven sobtats, per això de la poca renda de les faenes del camp, no van
poder costejar el seu trasbals. El propietari de la mina, sabedor del valor de
l'olivera, se la va emportar al jardí de sa casa. Van ser convidats a visitar-la i comprovar
que no havia mort, que tornava a estendre rames verdes i creixent la borra cada
primavera, però mon pare mai no va acceptar la invitació. Em va explicar que
sentia una pena molt fonda per haver traït l'herència de la família, per no
poder protegir l'arbre estimat de mans forasteres.
Era com perdre les arrels que
es nuguen a la terra, pot ser, per esta i altres raons, m’emocione especialment
quan de la lletra “i” de “El Olivo”,
títol de la pel.lícula, creix una arrel preciosa i forta, i perquè a l'estrena
d'una història familiar i coneguda, mon pare ja no està per recordar i
compartir emocions, però espere que la seua olivera, allà on arrele, recorde la
dedicació i companyia de la família Fideli, festejant la seua presència inesborrable.
Reis Lliberós
No hay comentarios:
Publicar un comentario